Molta merda!

Avui és l´estrena.

Nous temes al Myspace!

El BLOG DEL VIVES – CURIOSITATS SONDHEIM

M’he enganxat ja als blogs?El mestre Sondheim té una forma de treballar constant i  invariable. Molta taula de treball amb els col·laboradors per decidir cada petit aspecte de l’espectacle. Moltes llistes de temes, frases, paraules clau, objectius, etc. Demana sempre al llibretista (en James Lapine, en aquest cas) que escrigui TOTA la història com si d’un llibre es tractés, abans de ‘dramatitzar-lo’. Aquest és l’esquema de treball principal. Mentre el dramaturg es tanca a escriure el text teatral ell juga amb els sons, agafa petites idees melòdiques, però mai no composa cap tema sencer fins que té el primer original a la mà. Aleshores, junt amb el dramaturg, discuteixen quins fragments seràn cantables, quins parlats, quins parlats sobre música, etc. Això pbliga al dramaturg a re-escriure l’obra, mentre ell adapta a text cantable el material que han decidit musicar.  Ho conserva absolutament tot en uns arxivadors. Cada esquema, cada retall, cada projecte de lletra.Quan composa no fa primer la lletra i després la música o a l’inrevés , si no que fa que les dues avancin conjuntament. Normalment escriu primer la idea principal (sovint la que porta el títol) i composa la música d’una primera quarteta amb una lletra ‘en brut’ que anirà polint, després més lletra, el pont musical, etc. Té una mentalitat molt de Sudoku. Diu que triga una mitja d’una setmana en enllestir un tema. Ell treballa en l’ordre cronològic de les escenes. Diu que això l’ajuda a adquirir la sensació d’estructura, de progrés. Quan comencen els assajos per els tallers (Workshop) té, de fet, molt poc material. En el cas de INTO the WOODS només tenia composat fins la cançó d’en Jan ‘Dalt del cel he vist gegants’!!! Afirma que l’ajuda molt veure els actors en moviment fen les escenes, això l’inspira per intuir les necessitats musicals del moment, si bé aquest sistema posa del nervis a actors, director i productors, que temen que el material no arrivi. Arriva sempre, si bé molt a última hora, quan els assajos avancen. En el cas dels BOSCOS van fer els tallers a San Diego (Califòrnia), i van fer-ne 50 funcions prèvies!!! Van haver-hi molts canvis. El paper del Narrador va entrar i sortir varies vagades del projecte, i quan eren a punt d’estrena a Broadway al Novembre del 1987, va fer posposar-la per tencar-se a composar la cançó MITJANIT, per la despedida de la Bruixa, ja que considerava que una artista com la Bernardette Peters necessitava una sortida de l’escenari potent. Si analitzem bé la cançó veurem que, de fet, no avança cap acció ni desenvolupa cap més concepte, com solen fer tots els altres temes del musical. És ben bé un preciós afegit d’última hora per més glòria de l’estrella de l’espectacle. 

EL BLOG DEL VIVES – A PUNT!

M’estreno en això de l’escriptura blogística-cibernètica!Després de la gran intensitat amb que hem viscut els darrers dies d’assajos i posta a punt sembla com si avui em quedés buit. L’espera fins l’estrena de dimecres s’em presenta etèrna. Què en faré de tantes hores? Em decideixo a entrar al blog. No havia tingut encara temps de fer-ho. Potser la comunicació virtual omplirà el buit d’hores…?Em sento satisfet de la feina feta. Enfrontar-se a BOSCOS ENDINS és com abordar un clàssic. Has de tenir-li el respecte necessari, l’amor total cap a l’original i les irrefrenables ganes de comunicar-lo, transmetre’l i divulgar-lo. Fer participar a tot-hom de l’exitació i el plaer que et va donar coneixer-lo. Saps que es trobes devant un obra inteligent, molt ben construïda i complexa. Et sents en l’obligació de mirar de aplanar el camí de l’enteniment, de fer que arrivi amb la màxima fidelitat al major número de gent possible. Et sents transmisor, comunicador, apòstol…Hi ha tantes coses que podrien fallar! La dificultat de l’idioma original, de la traducció, de les cultures diferents, de les realitats socials diverses, dels vint anys transcorreguts des de l’estrena a Broadway…!Tot i això, em sento tocat per la vareta de la Fada Bona. Hem estat molt afortunats! Crec que hem aconsseguit reunir un equip de col·laboradors esplèndit, un casting excepcional, una orquestra magnífica, una posada en escena molt i molt espectacular, amb detalls amorosament cuidats… En fí. Podrà agradar més o menys, però crec que és impossible que defraudi. Ningú es podrà sentir estafat. Hi hem posat el millor que tenim. Dispenseu-me aquest punt d’orgull, però és exactament el que sento cada nit quan baixo al fossat de l’orquestra i veig les cares somrients del musics esperant la marca de la batuta després del: “Hi havia una vegada…”Jo vull… 

EL BLOG DEL BOZZO – DUES PARTS!!

Ahir me’n va passar una de bona. Estava assegut a la platea, durant l’entreacte de BOSCOS ENDINS, comentant alguns retocs que calia fer a l’espectacle amb l’Anna Briansó i la Ulli, i se’ns van acostar dues noies per felicitar-nos i dir-nos que els havia agradat molt l’espectacle. (!?) A mi em va sorprendre una mica que ens felicitessin a la mitja part i em vaig fixar que anaven amb els abrics posats i les bufandes i els moneders i tota la pesca i es disposaven a anar-se’n. Els vaig dir que encara quedava la segona part i es van quedar de pedra picada! Fins i tot es van posar vermelles! Com que al primer acte es tanquen totes les trames de tots els contes, elles estaven ben convençudes que l’història s’havia acabat… els havia semblat una mica curta i els estranyava que els actors no haguessin sortit a saludar… però “com que són funcions prèvies, van pensar, deu ser el costum”. Sort que van venir a saludar-nos perquè si no se n’haguessin tornat cap a casa amb el convenciment que havien vist tot l’espectacle.

Realment aquesta és una característica (potser un defecte o potser una virtut) ben curiosa de BOSCOS ENDINS. Al primer acte s’expliquen tots els contes fins al final, i al segon, s’explica el que va passar després del final feliç. Suposo que els autors van posar un “CONTINUARÀ!” molt accentuat del NARRADOR , escrit a la partitura sobre els acords finals del primer acte, perquè els deuria passar més d’una vegada que algun espectador ingenu, com les dues noies de l’altra nit, se n’anava a l’entreacte.

Jo, per la meva part, vaig anar a parlar amb el cap de sala i vaig demanar que posessin ben alt l’anunci de megafonia del començament que diu: “Senyores i senyors, l’espectacle que els oferim consta de dues parts amb un descans de quinze minuts.”

Prou que costa dur la gent a teatre, només falta que els engeguem a casa abans d’hora!!

Boscos Endins ja és aqui!

Ja es pot veure l´Spot de Boscos Endins.

VEURE SPOT

EL BLOG DEL BOZZO – COMPÀS D’ESPERA

Els dies previs a una estrena constitueixen una etapa molt particular en tot el procés d’assaig d’un espectacle. Podríem dir que aquest procés es divideix en tres etapes:

1ª – Els primers dies d’assaig. La gent es comença a conèixer i a conèixer l’espectacle. La pregunta que tothom es fa és “me’n sortiré?”… encara no se sap gaire bé cap on camina l’espectacle… és molt excitant i dura pocs dies. L’estrena es percep com una data remota.

2ª – La rutina de “picar pedra” que jo en dic. Cada dia avançar una mica més, adonar-se de les limitacions que té la cosa. Sentir-se encallat en molts aspectes. Sentir que l’estrena ja s’està acostant, tot i que encara és lluny. Es tracta d’una etapa molt important i que de vegades pot ser una mica avorrida.

3º – L’etapa final. S’acosta l’estrena. Es passa de la sala d’assaig a l’escenari. El director només fa cas dels aspectes tècnics: telons que s’encallen, portes que no s’obren, llums… so… Són uns dies semblants al que deuen sentir les persones que estan esperant a conèixer una sentència en un judici. Ja ho hem fet tot, però… ens condemnaran?

Per passar aquestes papallones a l’estomac, ahir la Caputxeta i la Ventafocs van organitzar un sopar d’aniversari i hi vàrem assistir quasi tots, vestits del color que ens havia tocat en sort. Una mica de festa, una mica de regals i d’animació fora de l’escena per oblidar que som persones en espera de judici; del judici final, diria jo.

L´orquestra

Director d’orquestra: Joan Vives
Director suplent: Sergi Cuenca
Assistent de direcció musical: Xavi Navarro
Teclat: Xavi Navarro
Piano: Marc Garcia
Flauta: Quim Ollé
Clarinet: Francesc Puig
Trompa: Cati Terrassa / Pau Valls
Trompeta: Pep Gomariz / Lluís Figuerola
Percussió: Núria Andorrà / Ferran Armengol
Violí: Edurne Vila / Marta Perna
Violoncel: Esther Vila

L´orquestra en acció

EL BLOG DEL BOZZO – ELS AUTORS PARLEN

Us tradueixo unes reflexions en veu alta sobre BOSCOS ENDINS que Sondheim i Lapine van fer a rel de l’estrena de l’espectacle. Són del New York Times del 30 d’agost de 1987.

SONDHEIM:” Crec que la última passa cap a la maduresa és el sentiment de responsabilitat envers els altres. Si hagués pogut escriure “Ningú no és una illa” ho hagués fet. Però d’això és del que parla “Ningú no està sol”. El que m’agrada del títol és que diu dues coses. Diu: ningú no està sol… tu no estàs sol, jo estic al teu costat i t’estimo. I l’altra cosa que diu és: ningú no està sol… has d’anar amb compte amb el que fas a les altres persones. No pots anar pel món robant or i venent vaques per sobre del seu preu, perquè això afecta a tothom.”

LAPINE: “Quan ets jove, la teva visió de la felicitat és idealitzada. Quan et fas gran, t’adones que la felicitat inclou una gran quantitat de problemes. Per a mi, el final de INTO THE WOODS no és un final infeliç… simplement es tracta d’un sentit de la felicitat més informat, una felicitat apresa.”

Gisela ens explica el seu conte preferit

I ens fa algunes preguntes…

Clicka a aqui.

Boscos Endins ja és al Victòria!

Ja s´estan preparant els ultims detalls per a l´estrena de Boscos Endins.

Boscos Endins amb Xavier Marsé els dies 18 i 25 a BTV (reposicions els dies 20 i 27)