MOLT AVIAT, EL DISC ÍNTEGRE DE “BOSCOS ENDINS”!!

S’ha acabat, avui mateix, l’enregistrament del disc amb tota la música i les cançons de BOSCOS ENDINS, interpretat per l’orquestra i els actors de la companyia, sota la direcció de Joan Vives. El disc s’ha produit íntegrament en estudi i es preveu que sortirà a la venda el proper mes de març. Fins ara només es disposava d’un recull de cançons gravades en directe a l’estrena de Girona. Aquest nou disc es podrà trobar, com és habitual a les produccions de Dagoll Dagom, a les botigues de música més importants, a la paradeta del teatre Victòria i a la web de la companyia, www.dagolldagom.com/boutique.

D’altra banda, també s’ha posat a la venda el llibre que conté el text de l’espectacle en la versió de Joan Vives amb col.laboració amb J.L. Bozzo, publicat per edicions 62. El llibre es pot trobar a les llibreries més importants i també al teatre i a la web abans esmentada.

De moment, però, no s’han obtingut els permisos necessaris per realitzar un DVD de l’espectacle. Ho seguirem intentant! 

Coneix millor els actors de Boscos Endins…

ENTRA AL FOTOLOG

EL BLOG DEL BOZZO – FUNCIONS ESCOLARS

A BOSCOS ENDINS i a EL LLIBERTÍ, cada dijous fem funció dedicada a grups escolars. En el cas del teatre Victòria, vénen fins a 1200 nens i nenes i en el Poliorama són uns 600 encara que d’edats més crescudetes; quan els veus i els sents abans de començar la representació, penses que no hi haurà manera de captar la seva atenció. Però en tots dos espectacles el resultat és molt gratificant i els espectadors joves de seguida entren en la trama de les obres i entenen perfectament tot el que es va desenvolupant. Això sí, reaccionen i aplaudeixen d’una forma bastant més estentòria que el públic adult i sempre n’hi ha un o dos que fan comentaris fora de lloc. Però el balanç jo crec que és enormement positiu.

Ahir mateix, dijous, vaig assistir a la representació de BOSCOS ENDINS. He de dir que era la primera vegada, que jo recordi, que a la platea s’hi veien noies amb el vel islàmic parlant un català perfecte, nens i nenes xinesos, rumanesos, llatinoamericans… Concretament vaig poder parlar amb els alumnes i les mestres de l’I.E.S. THOS I CODINA de Mataró que ocupaven les primeres files. Em van explicar que la seva mestra de català, la Ruth, els havia fet sentir les cançons de l’obra que hi ha penjades a Myspace i que els havia passat el making of de l’espectacle i l’havien comentat; molts d’ells era la primera vegada que anaven al teatre en la seva vida i va ser molt gratificant veure i comprovar que s’ho passaven bé i que volien tornar. Aquesta és una missió que crec que és molt important: acostar el teatre als més petits i més joves, i també als més allunyats de la nostra cultura, ja que si en surten satisfets, es miraran el teatre amb bons ulls per tota la seva vida… clar que si surten rebotats i avorrits és possible que no hi tornin a posar els peus mai més!!

EL BLOG DEL BOZZO – SWEENEY TODD LA PEL.LI

Ja l’he vist! Diumenge passat hi vàrem anar mitja companyia de BOSCOS ENDINS o sigui que vàrem fer una sessió Sondheim al complet; a la tarda teatre i a la nit cinema. A la sortida, opinions una mica contradictòries: hi havia gent que havia trobat a faltar els cors (que estan completament anulats) o la cançó del Jutge Turpin flagelant-se (realment no s’explica per què han tallat aquesta gran cançó), i també hi havia gent que en sortia fascinada. Jo em compto bastant entre els segons. La posada en escena de TIM BURTON és sensacional: els decorats, la llum, l’orquestra, i els assassinats que comet el barber i, quasi més que les degollacions i els sortidors de sang, les caigudes dels cossos per la trampilla! Brutals!  Johnny Depp magnífic, per mi. Dels millors treballs que li he vist… potser no és un gran cantant però compleix perfectament amb el paperàs. I l’Helena Bonham-Carter més justeta a l’hora de cantar però molt interessant amb el seu aspecte demacrat i el seu amor pervers cap al perillós Sweeney. Això sí, no és gens recomenable per anar-hi amb nens perquè poden sortir traumatitzats i amb pesadilles de sang, rates i escarbats per tota la vida.

De vegades passa que una pel.lícula se’t queda dins i la vas recordant l’endemà i l’endemà passat i notes que t’ha agradat més del que et pensaves. Doncs això és el que a mi m’ha passat amb el Swweney de Burton/Depp. I a vosaltres?

EL BLOG DEL BOZZO – LA RUTINA

Una de les feines més difícils amb les que s’ha d’enfrontar un actor és amb la lluita contra aquest fantasma que xucla la sang de tota creació i que s’anomena: la rutina. Quan un es troba actuant cada nit (alguns dies tarda i nit), repetint els mateixos gestos, les mateixes entonacions, les mateixes notes, corre el perill de mecanitzar-ho i fer-ho sense ànima, amb el cap a una altra banda. Ha estat posseït per la rutina.  Si un s’hi deixa caure, aleshores la feina de l’actor i de l’actriu es converteix en un malson. I a tots ens ha passat una vegada o una altra. Però hi ha una idea que, si es té clara, ajuda molt a l’hora de foragitar d’un mateix aquesta autèntica malaltia actoral: es tracta de pensar que per a l’espectador, per a tots els espectadors, que han acudit aquesta nit a veure’t, avui és la seva estrena. Ells estan veient, sentint, vivint i reaccionant davant de l’espectacle per primera vegada en la seva vida. Cada nit és l’estrena per als espectadors. La clara comprensió d’aquest concepte fa que encaris el dia a dia amb una constant sensació de novetat, d’originalitat, de moment únic i màgic, que és el que els professionals estem obligats a que sigui sempre el teatre. Als actors rutinaris jo els condemnaria a actuar cada dia davant del mateix públic.

La presentació de Boscos Endins a FNAC

Aqui teniu tots els temes que es van presentar a l´FNAC.

NO US PERDEU DEMÀ DIVENDRES, AL FÒRUM DE L´FNAC DE L´ILLA DIAGONAL, XERRADA DE BOZZO I VIVES SOBRE BOSCOS ENDINS. ES SORTEJARAN INVITACIONS. A LES 19:00!

Bozzo ens explica alguns personatges

Anna Moliner interpreta la Caputxeta

Carlos Gramaje i Sergi Albert interpreten els Prínceps

Annabel Totusaus i JM Gimeno interpreten els Forners

Gisela interpreta la Ventafocs

Mone interpreta la Bruixa

Gisela, Anna Moliner, Marc Pujol i JM Gimeno cantem “Mai ningu està sol”

EL BLOG DEL BOZZO – EL GONZALO

Entre la tribu teatral de Barcelona aquest nom -el GONZALO- ha estat i és molt familiar: “Hem de parlar amb el Gonzalo”…, o bé “¿no ha vingut el Gonzalo al passe?”… o “he llegit la crítica del Gonzalo”… Així, sense el llarg cognom (Pérez de Olaguer), Gonzalo simplement. Crec que això és molt significatiu del seu tarannà com a teatrero, periodista i crític proper a tots nosaltres, sempre a primera fila a totes les rodes de premsa, presentacions, entrevistes, estrenes, inauguracions. Sempre interessat pels projectes que presentàvem, sempre respectuós en les seves crítiques. Compromès amb el teatre des dels seus anys més difícils. Proper, interessat, compromès, aquests són els adjectius que se m’acuden quan vull traçar el seu perfil i crec que tothom que el coneix els subscriuria.

Tot això ve a tomb perquè dilluns passat, la professió teatral li va retre un homenatge amb motiu de la presentació del seu llibre “ELS ANYS DIFÍCILS DEL TEATRE CATALÀ”. MEMÒRIA CRÍTICA, que és un recull dels seus textos dels darrers 35 anys i que resulta completament imprescindible per a tot aquell que vulgui tenir una idea exacta de com va renéixer el teatre català durant el franquisme, com es va viure la transició i l’arribada de la democràcia, com va ser la lluita contra la censura i el desenvolupament conjunt de les companyies, etc.  El GONZALO ha estat un espectador privilegiat de tot aquest procés i, crec que (juntament amb en Benach) és l’home que més teatre català ha vist de tot el món.

En la seva faceta de crític en GONZALO sempre ha tingut fama de “tou” ja que no li ha agradat esgarrapar i fer mal; simplement, quan un espectacle no li ha fet el pes ho ha dit sense complaences, ni sarcasmes… i quan li ha agradat n’ha parlat amb entusiasme còmplice. Jo no sé si ser “tou” és un vici o una virtut, però el que sí que sé és que si el GONZALO, tots aquests anys “difícils” hagués anat de pedant, de prepotent, d’egocèntric, de pressumptuós, de cruel, de snob, de cínic, o de pesat (o sigui: de dur) el dilluns passat ningú no hagués anat a la seva festa, a celebrar l’aparició del seu llibre i a donar-li ànims ara que la salut li està fent una mala passada de la que tots esperem que es recuperi aviat.

Presentació de Boscos Endins a l´FNAC

Aqui teniu la cançó de la Caputxeta que va interpretar Anna Moliner. En breu més cançons… Podeu seguir-les al FOTOLOG de Boscos Endins.

http://www.youtube.com/watch?v=85rIgG42wGM

Avui a Fnac Illa Diagonal!

A les 19:00h.

Confirmada la presència de Gisela, Mone, Carlos Gramaje, Sergi Albert, Anna Moliner, Marc Pujol, Annabel Totusaus i Josep Maria Gimeno!

Demà a Fnac de l´Illa Diagonal!

Un mini concert a càrrec d´alguns dels actors de Boscos Endins.
A les 19:00! Al Fòrum de l´Fnac.