Cada any i mig/dos anys, per una cosa o per una altra, acabo anant a Londres i, com és lògic, veient tants espectacles com puc. I aquest any també ha estat així. Sempre torno amb la idea que és la ciutat més cara del món (al seu costat Barcelona encara sembla barata!) i que no hi penso tornar; però sempre hi acabo tornant.
Aquesta vegada he vist unes quantes coses de les quals puc parlar. La primera ha estat INTO THE HOODS, (Caputxes endins seria una possible traducció), un espectacle de dansa hip hop que segueix bastant d’aprop el llibret d’INTO THE WOODS però no pas la música. La veritat és que hi anava atret pel fet que algú hagués fet una altra versió de Sondheim, però quan vaig veure que tot anava de grafittis, hip hop, projeccions poperes i música rapera i gent amb rastas em vaig témer el pitjor. L’espectacle ha passat al West End (o sigui al teatre comercial) després d’haver triomfat en el fringe theatre (o sigui al teatre alternatiu) i haver tingut molt d’èxit al Festival de Teatre d’Edimburg i això era una garantia, però, tot just començar, va sortir un paio, en plan rapero, a recitar unes llargues tirallongues de versos rapejats que se’m van fer molt pesades. Es veu que és un tipus conegut de la tele i l’han posat al començament del show per fer més atractiu l’espectacle, però a mi, aquesta primera part em va semblar un pal; també he de reconèixer que no acabava d’entendre gaire bé el que deia, però el que entenia tampoc no em matava. Això sí, la gent es partia el pit amb ell. Després d’una mitja horeta de monòleg d’aquest paio… s’encenen els llums i entreacte!! Aquí, la veritat, estàvem bastant mosquejats. Després va començar l’espectacle en si i al cap d’uns cinc minuts d’haver començat, surt la regidora per un costat de l’escenari i fa aturar la funció; ens diuen que hi ha problemes tècnics i tornen a encendre els llums de sala. Nosaltres vàrem estar a punt d’abandonar, però al final tot es va resoldre i l’espectacle va tornar a començar.
Es tracta, com ja he dit, d’una revisió del llibret d’INTO THE WOODS i, també crec que ho he dit, és un espectacle de dansa on els actors no parlen ni canten; ballen molt i molt bé i expliquen la història d’un nen i una nena (el nen interpretat pel xavalet negre que va protagonitzar a Londres LION KING i una nena xinesa) que s’escapen del cole i es perden per la ciutat fins anar a parar a mans d’un personatge sinistre tot ple de rastes (la Bruixa) que els demana quatre elements per tal de poder retrobar el camí cap a casa. Aquests quatre elements són: Un ipod blanc com la llet, un xandall amb caputxa vermell com la sang, unes nike d’or, i una rasta rossa com el blat. (molt subtil no és l’adaptació) Llavors els nens inicien la seva peregrinació a través d’un món de grafiteros, dj’s, street boys, rastafaris, etc.etc. i, de mica en mica van aconseguint els elements i, al final, retroben el seu camí de tornada a casa.
El guió no té cap complicació però la posada en escena, i sobretot, les coreografies són boníssimes. Després llegeixes als currículums dels actors que tots han ballat als clips del Michael Jackson o de la Madonna o de gent de super primera fila; o sigui que són bestials. La gent jove crec que ho van flipar i jo, que també sóc jove però una mica menys, també. A destacar el paperàs que fan el nen i la nena protagonistes que actuen i ballen de manera impecable com a autèntics professionals. Aquí a BCN em temo que encara ens trobem lluny d’aquestes possibilitats “infantils” (jo ja estic preocupat pel nen que ha de sortir a Aloma i cantar una cançó…)
En fi, un altre dia us explicaré més coses. De moment això: INTO THE HOODS molt recomanable tot i que si arribeu a l’entreacte tampoc no passa res. Continuarà.
